dimecres, 13 de març del 2024

Conte en valors. "El fantasma profitós". Adreçat a tothom

 

Un senyor que tenia una casa molt vella decidí un bon dia que volia destruir-la, però suposava molt treball i diners, així que començà a idear la manera de fer-ho sense que hagués de pagar. Llavors va fer córrer un rumor, que un fantasma habitava la casa. Per a fer-ho més creïble va fer un fantasma amb llençols blancs i col·locà un artefacte explosiu per a què desprengués olor de sofre. Fins i tot els més incrèduls es convenceren que hi havia un espectre a la casa. El senyor afegí al rumor el fet que a la casa hi havia un tresor amagat i inicià a fingir excavar per a trobar-lo, alguns veïns se sumaren en aquesta tasca per ajudar-lo i així poder rebre part del tresor quan aconseguissin desenterrar-lo.

Passat un marge curt de temps el fantasma desaparegué, però l’home mantingué motivats a tothom posant vint-i-set monedes en la xemeneia i instar-los a cercar la resta del tresor. Al final, amb tanta excavació, la casa fou destruïda completament i els enderrocs enretirats i així fou com el desig del cavaller es portà a terme i el seu pla resultà perfecte.

Aquesta història ens alliçona que la intel·ligència i l’astúcia ajuden a aconseguir les fites, mentre que la cobdícia i l’avarícia són capaces de tornar-nos ingenus i manipulables sense ni tan sols adonar-nos-en.

(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: hipertextual]

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Cerca al diccionari i explica quatre mots de color lila que desconeguis.

3. Pensa i escriu un sinònim de:

Rumor:                                                       fingir:

Instar-los:                                                   incrèduls:

4.Explica la següent expressió: “La seva cobdícia no tenia límit”.

5. Què en penses de l’estratègia que fa servir el senyor de la casa? Per què?

6. Com va aconseguir motivats als que cercaven el tresor?

7. Què faries tu per a motivar els teus amics en alguna cosa?

8. Destria quines d’aquests substantius són positius i quins són negatius i per què:

Intel·ligència:                                                     astúcia:

Cobdícia:                                                            avarícia:

Ingenu:                                                               incrèdul:

Fingir:

9. Al conte es fingeix l’aparició d’un fantasma. Creus que existeixen les aparicions espectrals? Per què? Has viscut al fenomen similar? Si és afirmatiu explica’l, sinó cerca un cas real a Internet i resumeix-lo.

10. Quin ensenyament dona aquest conte per a la vida quotidiana?

dijous, 7 de març del 2024

Vocabulari visual (34). La cafeteria. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 Entrem a l’interior de la cafeteria i anem a veure què hi trobem! Segur que alguna vegada hi heu entrat.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

N.B. Atenció amb els següents mots:

Tirabuixó, llevataps, obridor: són tres opcions per al mateix mot.

Bota (des de l’octubre del 2016 que no s’accentua, a pesar de la imatge).


EXERCICIS:

1. Observa durant 30’’ la imatge sobre la cafeteria. Intenta recordar tots els objectes que apareixen a la fotografia i anota’ls en un paper.

2. Explica el significat de:

Tendal:

Sifó:

Baralla de cartes:

Sucre:

Tirabuixó:

Glaçó:

3. Realitza la següent sopa de lletres sobre la cafeteria.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Pensa amb més objectes o coses que podem trobar a l’interior d’una cafeteria. Escriu-les aquí.

5. Fòrum: t’agraden les cafeteries? Per què?

dissabte, 2 de març del 2024

Fem una revista digital (7). Com escriure un article per a una revista


En aquesta nova fitxa sobre la tasca de fer de periodista, et donem pautes per tal que aconsegueixis escriure un article amb èxit. Podem trobar-nos amb diferents tipologies d’articles:

. Gèneres informatius: la notícia i el reportatge.

. Gèneres d’opinió: l’editorial, l’article d’opinió, la crítica, la carta al director/a.

. Gèneres mixtos: la crònica, l’entrevista.

En aquest cas, l’article informatiu, no seria una notícia, sinó que seria un reportatge, ni que sigui d’una pàgina. Per tant, què hauríem de fer a l’hora d’escriure un article per a una revista?

1. Escollir el tema.

2. Cercar informació en diferents llibres, pàgines web.

3. Llegir allò que has cercat.

4. Contrastar la informació. Totes les pàgines venen a explanar el mateix? És verídica la informació que s’hi relata?

5. Subratllar la informació rellevant. No ho podràs dir mai tot, perquè la informació és il·limitada.

6. Pensar en quins aspectes del tema vols focalitzar el teu escrit.

7. Mostrar la present estructura: introducció, nus i desenllaç.

8. Pensar un títol que resumeixi l’article, i si pot ser sense donar massa pistes de què tracta. Cal incentivar el lector.

9. Cenyir-se a la longitud que ens demanen: caràcters, és a dir, lletres (amb espais) o caràcters (sense espais). Això ho trobaràs dins del document: Eines→ recompte de paraules. Automàticament ja t’ho respondrà, sinó caldrà que assenyalis el text al qual vols que et recompti les paraules.

10. Redactar l’article amb el tipus de lletra que requerit, si és el cas. Sinó, et millor Times New Roman, atès que comprimeix més, i en cos 12, interlineat 1’5, així separarà més les línies i es podrà llegir millor i justificat per la dreta.

11. Cercar un parell de fotografies, si l’article és per a una revista, per tal que la lectura sigui més agradable i ajudi a entendre’l. Aquestes poden contenir o no un peu de foto explicatiu. Si el porten millor.

12. Finalment, revisar l’ortografia i cercar sinònims per tal de millorar el text.

N.B. Si tens en compte aquests punts i els segueixes, els textos et sortiran molt bé.

[Imatge extreta de: Digital Transmèdia]


EXERCICIS:

1. Esmenta quins són per a tu els cinc aspectes més importants a l’hora d’escriure un article.

2. Quins passos realitzes a l’hora d’escriure un text sobre un tema demanat?

3. Redacta un article per a una revista o diari de premsa.

4. Opinió: quins passos et costa més de seguir a l’hora de redactar un article sobre un tema i per què?

5. Fòrum: els textos que redactes, a nivell d’escriptura, et surten millor amb l’ordinador o bé escrits a mà? Per què?

dimarts, 27 de febrer del 2024

Conte en valors. "Créixer amb les crítiques". Adreçat a tothom

 

Hi havia una vegada un filòsof a qui la gent tenia per un home de coneixement objectiu. I és que no passava un dia en el qual no acudís a la seva porta multitud de persones a la cerca de consell, d’ensenyaments o d’una simple reflexió d’aquell venerable erudit. I, cada vegada que el filòsof parlava, la gent l’escoltava absorta. Però havia entre els qui l’escoltaven un desagradable individu que no perdia l’ocasió de contradir al filòsof.

Havia observat els seus punts dèbils i es mofava dels seus defectes, per a consternació dels seus adeptes, que començaren a mirar-lo com si fos el pitjor del pitjor.

Un dia, el crític caigué malalt i al cap de poc temps, morí. I tot el món respirà alleujat. Però quedaren sorpresos en veure el filòsof autènticament compungit durant el sepeli. Quan, més tard, un deixeble li preguntà si estava entristit per la mort del neci crític, ell respongué:

-No, en absolut. Per qui estava afligit era per jo mateix. Aquell home era l’únic amic que tenia. Estic envoltat de persones que em veneren, però ell era l’únic que parlava en contra meva.


(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Àgora, filòsof Plató]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de la present frase:

Un home de coneixement objectiu:

3. Cerca al diccionari i explica el significat de quatre paraules en color lila que desconeguis.

4. Pensa i escriu un sinònim de quatre paraules en color lila.

5. Comenta el significat de la present afirmació d’acord amb el sentit del conte.

I em temo que, desaparegut ell, deixaré de créixer.

6. Anomena cinc adjectius que apareguin al conte.

7. Què t’ha ensenyat la lectura d’aquest conte en valors?

8. Fòrum: t’ha encantat aquest conte? Per què?

9. Pensa, escriu i justifica un altre títol possible per a aquest conte en valors.

10. Aquest conte ens presenta una resposta original envers una acció negativa. Quina?

dissabte, 24 de febrer del 2024

Vocabulari visual (33). La platja. Adreçat a l'Aula d'Acollida i a l'ESO

 Anem a la platja i aprenem una mica més de vocabulari a través de les imatges.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

[Imatges extretes de: GENERALITAT DE CATALUNYA, “Vacances a Catalunya. Vocabulari en imatges”, Departament de Cultura i Diputació de Girona, Departament de Comerç, Consum i Turisme, Girona, 1990]

 

EXERCICIS:

1. Observa la present imatge sobre la platja durant trenta segons i intenta recordar dient-los en veu alta els objectes que hagis vist.

2. Descobreix quina paraula s’amaga darrere la definició:

A) Tros de tela, paper o plàstic mantingut estès amb una armadura lleugera que, subjecte al capdamunt d’un cordill, s’eleva i s’aguanta enlaire per la pressió del vent.

B) Objecte flotant, massís o inflat d’aire, que hom empra per a sostenir damunt l’aigua una persona, un aparell que, tot sol, s’enfonsaria.

C) Vas de fusta, de zenc, etc., generalment de figura de con truncat o cilíndrica, amb una ansa semicircular que la subjecta per dos punts diametralment oposats de la seva base superior, el qual serveix per a contenir o transportar líquids.

D) Estri per a resguardar-se del sol, anàleg a un paraigua, del qual es diferencia sobretot per la qualitat de la tela.

E) Peça rectangular de lli, de cotó, etc., que serveix per a eixugar-se la cara, les mans o altra part del cos després de rentar-se o de banyar-se.

F) Planta de la família de les palmes, generalment en forma d’arbre amb un tronc simple, sovint cobert de les bases de fulles ja despreses, coronat per una gran roseta de fulles coriàcies, grosses, dividides d’una manera palmada o pinnada.

[Definicions extretes del DIEC2]

3. Realitza la següent sopa de lletres sobre la platja.

[Clica a sobre de la imatge per a ampliar-la]

4. Amplia la present fitxa amb més vocabulari sobre la platja. Si cal, ajuda’t d’Internet.

5. Fòrum: què t’encanta més, la platja o la muntanya? Per què?

dimecres, 21 de febrer del 2024

Paraules amb essa i doble essa que generen dubte. Adreçat a tothom

En català sovint tenim el dubte de si una paraula s’escriu amb una essa o bé amb dues. La fonètica ens pot ajudar a resoldre aquesta problemàtica, però no sempre és així. T’aportem les paraules amb una essa i amb dues que generen més errades en l’escriptura. Després de la lectura d’aquesta fitxa segur que tindràs més dubtes.


ESSA

arrasar, arronsa, Camarasa, casolà (de casa), cornisa, concisió, desocupació, encisador, endinsar, enfonsar, enllosat, entresol, gosa ( de gosar), impresos, lesió, marquesa, matisar, mil·lèsim, països, posar, presumpte, princesa, resolució, tesi, transoceànic, transvasament, tresor.


DOBLE ESSA

adossar, alcàsser, arrebossar, arrissar, assentament, asseure’s, assot, assumpte, assut, assutzena, bassa (d’aigua), camussa, carrossa, cavallerissa, cassola, concessió, comissió, cuirassa, dessaladora, desinteressada, destrossa, discussió, disfressa, disseny, dissertar, dissoldre, dissuasiu, drassana Eivissa, embarassada, escassa, espessa, fissura, fressa, gossera, hissar, llonganissa, lluïssor, massapà, massís, mordassa, mossa, mostassa, necessari, omissió, pallasso, passar, passaport, pessic, pòlissa, polissó, possessió, potassi, potassa, premissa, pressupost, regalèssia, rescissió, ressaltar, ressò, ressuscitar, rossa (color de cabell), rossinyol, russa, Saragossa, supressió, tassa, terrassa, vessant, vicissitud.

-essa: abadessa, comtessa, metgessa... [hi ha excepcions]

-éssiu: marxéssiu, correguéssiu...

-essin: ballessin, pintessin...

-gressió, -gressor: agressió, agressor…

-missió, -missor: emissió, emissor…

-pressió, -pressor: pressió, impressió, impressor…


[Imatge extreta de: parabolablog]


EXERCICIS:

1. Realitza el teu propi llistat de paraules amb una essa i amb doble essa que et generen més dubtes.

2. Aporta algunes paraules més amb una essa i amb doble essa que creguis que aporten dificultat d’escriptura.

3. Et donem parelles de paraules mal escrites. Subratlla la forma correcta:

assumpte / asumpte;                      pressumpte / presumpte;                    comisió / comissió

agresor / agressor;                         ressolució / resolució;                        espesa / espessa

disoldre / dissoldre;                       entressol / entresol;                            casola / cassola

impresos / impressos;                    resuscitar / ressuscitar;                       fissura / fisura

4. Esmenta on es produeix la teva dificultat a l’hora d’escriure una essa o una doble essa.

5. Escriu una essa o una doble essa segons on calgui:

abade__a, prince__a, impre__ió, regalè__ia, di__ertar, mati__ar, go__era, po__ar, pa__ar, espe__a, esca__a, emi__ió, palla__o, marque__a, le__ió, premi__a, ma__apà, de__interessada, ta__a, paï__os.

6. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’ha anat la lectura de la present fitxa i la realització dels exercicis.

dissabte, 17 de febrer del 2024

Conte en valors: "Tot està bé". Adreçat a tothom

 

TOT ESTÀ BÉ

Una tarda, un deixeble, intrigat, li preguntà al seu mentor:

-Mestre, mai s’enfronta a situacions complicades o que no pot resoldre? És que no entenc quan sempre se li presenta algun problema o contrarietat diu:

-“Està bé, tot està bé”.

El mestre somrigué i, després d’una estona en silenci es dirigí al seu deixeble amb una mirada afable i li digué:

-És que quan tot està bé, està bé.

-Però, per què? Com és possible que sempre tot estigui bé? No aconsegueixo entendre’l -preguntà, escèptic i inclús, una mica irritat, el jove deixeble.

I el mestre, sense perdre el somriure, li explicà:

-Estimat alumne, quan no puc resoldre una situació a l’exterior, la resolc al meu interior, canviant d’actitud cap a la circumstància. Simplement canvio o corregeixo totes les coses  que depenen de mi, i les coses que no puc modificar les accepto i m’adapto a això. Cap ésser humà pot controlar tots els escenaris o situacions externes que se li presenten, però sí que pot aprendre a controlar la seva actitud i emocions davant d’aquestes. Per això, per a mi, tot està bé.



(Extret de la revista “Pronto”. Traducció: Josep Maria Corretger)

[Imatge extreta de: Magisnet]

 

EXERCICIS:

1. Realitza un resum d’aquest conte en valors.

2. Explica el significat de les paraules en color lila que desconeguis.

3. Pensa i escriu una paraula sinònima de les pintades en colorades en lila.

4. Per què el deixeble pregunta al seu mestre perquè sempre diu “Tot està bé”?

5. Quina és la clau per dir sempre “Tot està bé”?

6. Quin ensenyament ens dona aquest conte de cara al nostre dia a dia?

7. Fòrum: com actues davant d’una dificultat en el teu interior? I de cara a l’exterior?

8. Opinió: tots actuem igual davant d’un problema? Per què?

9. Comenta la present afirmació segons el conte:

Simplement canvio o corregeixo totes les coses  que depenen de mi, i les coses que no puc modificar les accepto i m’adapto a això.

10. Contextualitza aquesta oració dins del conte. Qui la diu? Per què?

Cap ésser humà pot controlar tots els escenaris o situacions externes que se li presenten,

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger... { /* Bordes redondeados */ border-radius: 15px;