Definició
Categoria gramatical invariable que pot modificar un verb, un adjectiu o un altre adverbi.
Sintaxi
L’adverbi pot actuar com a CC del verb del conjunt de l’oració. També pot fer d’especificador d’un altre adverbi o d’un adjectiu.
Ex:
-Ens veiem demà al poble.
-No es troba gaire bé. Està molt nerviosa.
Recorda:
La partícula pas afegeix diversos matisos a les frases negatives:
.Reforça la negació:
Ex:
-No ho pensis pas, això!
.Nega una suposició implícita:
Ex:
-Vas anar al concert? No hi he anat pas, jo.
.Expressa una probabilitat:
Ex:
-No has vist pas el retolador?
.Nega parcialment un enunciat anterior.
Ex:
-Han prohibit aparcar. No pas a mi.
Comparacions:
Ex:
-Pinta millor que no pas.
Classificació
Segons la forma
.Simples:
Avui, bé, aquí, etc.
.Locucions adverbials:
amb prou feines, de gom a gom, en dejú, etc.
Segons la funció
1. Complements:
.Complement verbals:
Ex:
-Viu malament.
.Modificador oracional:
Ex:
-Sortosament, el Barça va guanyar la Copa del Rei.
2. Especificadors:
.Especificador adjectival:
Ex:
-Tenim una actuació molt destacada.
.Especificador adverbial:
Ex:
-Pensa molt de pressa.
3. Connectors:
.Connector oracional / textual:
Altrament, mentrestant, conseqüentment.
.Relatius adverbials:
Fan de CC del verb i de nexe subordinant:
on, quan, com, quant.
Ex:
-Quan pugui vindré.
.Adverbis interrogatius:
apareixen en oracions interrogatives directes o indirectes:
on, quan, com, quant.
Ex:
-On estàs? No m’ha comentat quan ho farà.
Segons el significat
.Manera:
bé, ràpidament, a la babalà, així, ensems, debades, etc.
.Temps:
ahir, després, avui, adés, anit, llavors, etc.
.Lloc:
aquí, lluny, allà, pertot, prop, dalt, avall, etc.
.Quantitat:
molt, poc, massa, prou, bastant, un xic, etc.
.Modalitat (afirmació, negació, dubte):
sí, no, tampoc, potser, fins, etc.
|
ADVERBIS |
|||
|
TIPUS |
ADVERBIS |
LOCUCIONS ADVERBIALS |
ALTRES |
|
De manera |
Bé (ben davant adjectiu o adverbi), mal (malament), com (interrogatiu), així, millor, pitjor, alhora, sols, només, almenys, arreu, exprés, corrents, debades, gairebé, quasi, sobretot, tot (davant adjectiu o adverbi).
|
A bastament, a ull nu, a cau d’orella, a contracor, a repèl, a correcuita, a dojo, a la babalà, a la deriva a l’engròs, a males penes, a peu, xano-xano, a ultrança, comptat i debatut, amb un no res, de cap, de franc, fil per randa, si més no, si fa no fa, a les palpentes, al cap i a la fi. |
Adverbis formats sobre un adjectiu (en femení)+ el sufix -ment: amablement, ràpidament, tristament. |
|
De temps |
Quan, adés, llavors, aleshores, sempre, sovint, tothora, mai, després, abans, ja, aviat, tard, encara, avui /hui, ahir, demà, enguany, anit. |
De nit, de dia, a la matinada, al matí, de bon matí, al migdia, a la vesprada, al capvespre, al vespre, a deshora, destemps, a hores d’ara, tot al llarg de, al present. |
Locucions formades pel gerundi del verb haver+el participi passat d’un verb: havent acabat, havent anat. |
|
De lloc |
On, ací, aquí, allà, enlloc, onsevulga/onsevulla, dins/dintre, fora, davant, darrere, endavant, sobre, damunt, davall, sota, amunt, dalt, baix, prop, lluny. |
D’allí estant, d’ací i d’allà, pertot arreu, de fora estant, cap endins, cap enfora, al davant, al darrere, cap al davant, a la dreta, a l’esquena, a sobre, a sota, al damunt, cap amunt, cap avall, a dalt, abaix, al capdamunt, a l’entorn, a la vora, als afores. |
|
|
De quantitat |
Molt, poc, més, quant, menys, tant (tan davant adjectiu o adverbi), bastant, massa, força, prou, gens, res. |
A més, a més a més, a més de, d’allò més, més o menys, si més no, un poc, una mica, un xic, no gens, no gaire, gens ni mica, bona cosa, un grapat, un munt. |
|
|
MODALITAT |
|
||
|
D’afirmació |
Sí, també, prou, àdhuc. |
Fins i tot, ... i tot, en efecte, per descomptat, sens dubte, i tant, de veritat, de debò, no cal dir-ho. |
Certament, efectivament, justament, indubtablement, evidentment. |
|
De negació |
No, ni tampoc, pas. |
De cap manera, en ma vida, en absolut, no pas, no gens, i ara. |
|
|
De dubte |
Potser. |
Si de cas, tal vegada, ta volta, qui sap, a la millor, si molt convé, què et diu que, per ventura. |
Possiblement, probablement. |
Recorda:
Locució adverbial: és una expressió fixa d’una llengua que equival a un adverbi. Solen constar d’una preposició i un substantiu. També pot estar formada per una preposició i adjectiu o adverbi.
PECULIARITATS DELS ADVERBIS
.Els adverbis acabats en -ment es formen a partir de la forma femenina de l’adjectiu:
ràpidament, pobrament...
Quan hi ha dos adverbis acabats en -ment, s’ha de mantenir la terminació en els dos adverbis o bé només en el primer.
Ex:
Opció 1:
ràpidament i eficaçment
Opció 2:
ràpidament i eficaç.
És incorrecte:
ràpid i eficaçment.
L’adverbi malament s’escurça davant participi o adjectiu:
Ex:
mal fet, mal executat.
.La forma ací és habitual en alguns parlars com ara el pallarès i també en valencià:
Ex:
Ací ja Vicent Andrés Estellés.
.Els dies de la setmana en una situació de futur o de passat immediat són adverbis, i per tant, no porten article:
Ex:
-Vindré dilluns.
.Cal distingir res (pronom), gens (adverbi) i gens de (determinant).
Ex:
-No beu res / no beu gens / no beu gens d’aigua.
.Mentrestant és un adverbi temporal equivalent a durant el temps que s’esdevé un fet. No s’ha de confondre amb la conjunció mentre o mentre que.
Ex:
-Li faré arribar avui. Mentrestant, fes el que puguis.
-Mentre et dutxes, preparo la maleta.
-Mentre que tu t’hi desplacis, jo estic salvat.
.Tan davant d’adjectiu o adverbi:
Ex:
-És tan espavilat com ella.
-Pinta tan bé que enamora.
.Tant davant d’un nom o quan funciona com complement verbal:
Ex:
-No tardis tant.
-No miris tant la televisió.
També escrivim tant quan elidim l’adjectiu o l’adverbi.
Ex:
-Era atrevit, però no tant com en primera instància.
[Material consultat: FREIXES, Andreu, i Núria Còrdova (2017), Competència lingüística. Fonètica, morfologia, sintaxi i lèxic. Llengua Catalana. 2n Batxillerat, Castellnou Edicions, Barcelona]
[Imatge extreta de: bàsquet plus]
EXERCICIS:
1. Explica què és una locució adverbial mitjançant un exemple. En què es diferencia d’un adverbi?
2. Què signifiquen les següents locucions adverbials?
A la babalà:
De bocaterrosa:
A collibè:
A la gatzoneta:
3. Relaciona cada locució adverbial amb el seu significat:
Locucions adverbials:
bitllo-bitllo, trascantó, xano-xano, orri, de sotamà, a l’encop, de gairell, a balquena., de soca-rel.
Significats:
espatllar-se o perdre’s, alhora, en abundància, íntegrament, al comptat, d’amagat, de costat, d’una manera imprevista, a poc a poc.
4. Redacta una oració amb cadascuna de les locucions adverbials que tenen a veure amb els diners.
.A compte:
.A la bestreta:
.A l’engròs:
.A preu fet:
.De bursada:
5. Subratlla la forma correcta de cada parella de mots.
A) Hi ha caragols (per tot / pertot).
B) (En lloc / Enlloc) de mirar la televisió podries fer els deures.
C) Per a jugar a voleibol has de llançar la pilota (en l’aire / enlaire).
D) Quan puguis vinc (ací / aquí) que et donaré les instruccions.
E) Amb l’edat no veig (gairebé / gaire bé) de lluny.
F) Els jugadors arribaren (a l’hora / alhora) de disputar l’encontre.
G) (Pot ser / Potser) que no arribin a temps al concert.
6. Esmenta quina funció realitza pas en les oracions següents:
A) M’agrada més el futbol que no pas el tenis.
B) No has trobat pas el meu llibre?
C) No facis pas una cosa semblant!
D) Tots van anar al mateix lloc equivocat. No pas jo, que vaig encertar la direcció.
E) No estic pas satisfet del resultat del meu equip a la Champions.
7. Llegeix i explana el significat de cada expressió llatina:
A) a posteriori:
B) ad hoc:
C) ad libitum:
D) de facto:
E) de iure:
F) ex professo:
G) ex cathedra:
H) grosso modo:
8. Cerca una expressió equivalent als següents adverbis:
suara:
debades:
tostemps:
adesiara:
ensems:
tost:
de continent:
9. Esmenta quin dels quatre significats tenen les locucions adverbials següents:
Locucions:
a betzef, a balquena, a cop calent, a la babalà, a manta, a rajaploma, de bursada, a tort i a dret, a ull, a dojo, de cap a peus, de cop i volta, de fit a fit, de sobte, sense solta ni volta.
Significats:
irreflexivament, abundantment, sobtadament, manera de mirar.
10. Glossa la diferència que hi ha entre tan i tant, mitjançant un exemple de cada.
11. Escriu una paraula o expressió equivalent per a cada locució adverbial.
A les palpentes:
A cremadent:
A gavadals:
En doina:
A borbollons:
En sopols:
De corcoll:
D’esma:
A empentes i rodolons:
12. Ídem de l’anterior:
Sense embuts:
De biaix:
A tort i a dret:
D’amagatotis:
A contracor:
A cau d’orella:
A preu fet:
Fil per randa:
A deshora:
13. Relaciona els adverbis i les locucions adverbials de temps amb el seu significat corresponent.
Adverbis i locucions:
adés, antany, dejorn, a trenc d’alba, a hora baixa, a boqueta de nit, a deshora.
Significats:
de bon matí, quan es fa de dia, fa poc, a una hora intempestiva, a la tarda, quan es fa fosc, en temps passat.
14. Crea i inventa una activitat original per a treballar els adverbis i les locucions adverbials.
15. Cerca una imatge per a una locució adverbial. Si algun alumne hi ha participat, no es pot repetir la locució.
16. Posa una nom amb una locució adverbial a la imatge que acompanya la fitxa.
17. Autoavalua’t: reflexiona sobre com t’han sortit els exercicis de la present fitxa. Dubtes que t’han sorgit i per què?
.png)
